COMPRA JA LA TEVA ENTRADA AL MILLOR PREU I RESERVA L'HORA DE LA VISITA.
Història
Cuevas del Drach, Mallorca..Tot i que de l'Edat Mitjana no hi ha referències concretes, alguns historiadors situen la primera notícia escrita de la cova en un missatge de Roger de Rovenach, governador de l'illa, a l'alcalde de Manacor.
Primera aparició del nom “Drach” al llibre “Història del Regne de Mallorca” de Dameto.
Les coves van ser citades per la majoria d'historiadors i geògrafs: Cardenal Despuig, al seu Mapa de l'illa de Mallorca; Berard i Solà al seu “Viatge per l'interior de l'illa”; Joaquín María Bover a “Notícies historicotopogràfiques de l'illa de Mallorca”.
El militar i entomòleg alemany Friedrich Will, convidat a Mallorca per l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, traçava el primer pla conegut de les Coves del Drach.
L'artista francès Gaston Vuillier va visitar les coves el 1888. Era amic personal d'Édouard Alfred Martel i va influir en les campanyes científiques de l'espeleòleg. El 1889 va publicar “Viatge a les Illes Balears” on descriu amb detall la seva visita a les Coves del Drach.
Són esmentades al llibre “Clovis Dartetor” de Julio Verne. Possiblement inspirat en l'obra dels seus contemporanis, com Vuillier i l'Arxiduc Luis Salvador. En un dels fragments enumera les meravelles de l'illa i les grutes naturals del Drach als ulls d'un viatger: “considerades com les més belles del món, amb els llacs llegendaris, les capelles d'estalactites, els banys d'aigües netes i fresques, el seu teatre, el seu infern, denominacions fantàstiques si es vol, però que mereixen les meravelles d'aquelles immensitats subterrànies!”
El francès Édouard Alfred Martel, considerat el pare de l'espeleologia moderna, arriba a Mallorca al setembre del 1896, per consell del seu amic Vuillier i sota la protecció del savi mecenes i gran historiador de l'illa, l'arxiduc Lluís Salvador. Durant l’exploració, acompanyat del seu col·lega Louis Armand, descobreix noves cavitats i un gran llac subterrani que avui porta el seu nom. E. A. Martel va aixecar un pla esquemàtic de la cova amb les noves àrees descobertes.
S’obre una nova entrada a la cova enfront de Cala Murta. Des de llavors, s’ha convertit en l’entrada oficial per a les visites.
L’enginyer català Carles Buïgas, conegut com “el mag de la llum”, culmina, després de quinze anys, el seu projecte conegut com “Alba al llac”.
Dades científiques
Les coves es desenvolupen a l'interior d'unes roques carbonatades d'entre 11 i 5,3 milions d'anys, formades durant el període Miocènic superior. Llavors, al Mediterrani regnava un clima molt més càlid, a causa de les restes d'esculls de coral i petxines d'organismes marins acumulats al llit del mar.Les roques tenen una composició calcària, amb minerals com la Calcita o l'Aragonita, que es poden dissoldre fàcilment per l'acció de l'aigua de pluja que es filtra a través de les esquerdes o per la porositat del terreny. Aquestes filtracions són les causants de la formació de cavitats al terreny, i a mesura que van augmentant de grandària es formen les sales i els llacs. A continuació, es van cobrint d'estalactites que es formen al sostre i d'estalagmites que neixen del terra a conseqüència del degoteig de les estalactites. De vegades, totes dues formacions arriben a ajuntar-se formant una columna.
El creixement de les estalactites i estalagmites oscil·la entre 0,2 i 1,6 mil·límetres cada any.
Altres formacions visibles són els llenços i les estalactites arborescents, a causa del flux d'aigua en forma de pel·lícula.
Les diferents tonalitats a les parets o a les formacions es produeixen com a conseqüència dels minerals arrossegats per l'aigua en travessar el terreny.
La temperatura de la cova varia entre els 17 °C i els 21 °C, i la de l'aigua entre els 18 °C i els 19 °C. La humitat relativa és al voltant del 90-95 %.